Manolo i Laura
Victor i Laura
Alicia
MªJose i Javi
Comencem la ruta vegent algunes de les moltes restes de dinosaures que hi ha als voltants de Corcolilla. Com sempre el cunyat fent patir a Javi...
----------------------------------------------------------
La ruta comença a l'ermita San Roque a les afores de la Puebla de San Miguel, des d'on pujarem fins els 1836 metres, sent el sostre del País Valencià.
Curiosa la indicació del mig, no?
----------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------
Un paronet, que falta molt per recòrrer.
----------------------------------------------------------
El paisatge comença a ser espectacular.
----------------------------------------------------------
Manuel (fusible), Laura (brujula), MªJose (meteoro) i Alicia.
----------------------------------------------------------
Pino Vicente o pino de las tres garras.
----------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------
El pino Vicente des de dins on s'observen les tres garres.
----------------------------------------------------------
Entrem en l'últim tram de l'ascens.
----------------------------------------------------------
Repeteisc el paisatge impressionant.
Ple de sabines rastreres són com uns arbustos que s'extendeixen a ras de sol, també anomenades "chaparres".
----------------------------------------------------------
Per suposat coronem la muntanya.
----------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------
Un xicotet descans, que sinò no podrem ni amb l'ànima.
----------------------------------------------------------
Comencem el descens, que se'ns va fer molt pesat.
----------------------------------------------------------
Ja resta menys, xiquets.
----------------------------------------------------------
L'arbre fent l'egipci.
----------------------------------------------------------
Més i més xaparres, com cercles verds a la muntanya.
----------------------------------------------------------
Este tram de cement sí que es va fer dur, però baixant cantant es va fer més curtet.
----------------------------------------------------------
A la font necessitàvem rebaixar la cremor dels peus, pobrets...
----------------------------------------------------------
Final del recorregut.....
SOM UNES MÀQUINES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada