Manolo i Laura
MªJose i Javi
Part de la ruta va a través de l'antiga via de ferrocarril Alcoi-Gandia, fins arribar a l'ascensió al Cim de la Safor, on deixem esta via verda.
La més dura que hem fet, crec; però també una de les més xules.
----------------------------------------------------
Comencem la ruta des de l'Orxa
----------------------------------------------------
Castell templari de Perputxent
----------------------------------------------------
Pont sobre el riu Serpis.
----------------------------------------------------
Túnel per on passava el tren... agafeu el candilet...
----------------------------------------------------
----------------------------------------------------
La ruta va tota l'estona al costat del riu Serpis, sempre amb molta vegetació...
----------------------------------------------------
Un dels assuts del riu
----------------------------------------------------
Antiga central hidroelèctrica al paratge anomenat Molí de l'Infern.
----------------------------------------------------
Esmortzaret.
----------------------------------------------------
Altre túnel.
Altre túnel.
----------------------------------------------------
Fins ací la ruta era molt senzilleta, però ara ....
comença la dificultat del camí ...
----------------------------------------------------
Després de la primera part de l'ascens es veïa la mar.
----------------------------------------------------
En alguns moments calia anar a 4 pates i completament gitat...
----------------------------------------------------
A mitjan ascensió observem la Finestra de la Safor, que no vam contemplar massa bé degut al cansanci que portàvem.
----------------------------------------------------
I per suposat vam coronat la muntanya.
----------------------------------------------------
Com en totes les muntanyes de la nostra terra a prop hi ha una nevera o cava.
----------------------------------------------------
La tornada no es tan xula, però permetia observar el Benicadell i l'embassament de Beniarrés amb el Sol ponent-se.
----------------------------------------------------
Unes cabretes, i nosaltres ja amb unes cares de súper-esgotament.
I per suposat vam coronat la muntanya.
----------------------------------------------------
Com en totes les muntanyes de la nostra terra a prop hi ha una nevera o cava.
----------------------------------------------------
La tornada no es tan xula, però permetia observar el Benicadell i l'embassament de Beniarrés amb el Sol ponent-se.
----------------------------------------------------
Unes cabretes, i nosaltres ja amb unes cares de súper-esgotament.
Ací teníem la típica risa-tonta de cansanci i va ser quan ens vam posar un nom a cadascun dels membre que vam fer esta ruta, a vore si algú els endevina.
Desprès d'aquesta excursió veig l'Everest més a prop. Je, je,..
ResponEliminaLa salutació ha sigut una prova.
ResponEliminaEl meu comentari es que anim a la colla, per que seguim amb aquest ritme.
Podríeu signar els comentaris, més que res per saber qui escriu i això...
ResponEliminaAlkalino.
Molt ben arreglaet el blog. Li se felicita Sr. Boluda.
ResponElimina